La violència sexual no és sexy: re-imaginant masculinitats i què vol dir ser home.

Homes:

No us odio i ho sabeu, així que si us plau ni tan sols ho digueu. No necessitem anar per aquí. He escoltat massa de les vostres històries, he aguantat la mirada a masses dels vostres ulls, he menjat masses polles i m'ha agradat, après massa i guanyat masses amistat per descuidar als homes. Si us odies, simplement diria "a la merda". De cap manera passaria tant de temps negociant aquesta merda sexista.

Així que ara que ens hem tret això de sobre i sabeu que vinc des de l'amor, he de dir això.

Pots enfrontar-te a tu mateix sense haver d'avergonyir-te. Cal tenir més coratge i més força dir no a un poder que prové de la dominació i la humiliació que no pas del que cal tenir per prendre'n part. Sé que hi ha una part en tu que recorda la indefensió de ser un nen. Sé que recordes ser petit. I vull que sàpigues la importància d'aquest coneixement. Una saviesa essencial. Deixa de reprimir-la, si us plau. Pots ser vulnerable i no pensaré que ets "menys home".

Pots ser un home de veritat i: expressar afecte pels teus amics homes, follar amb tios, que t'agradi menjar conys, deixar que et donin pel cul, tenir sentiments, agradar-te la moda, que t'importin coses, sentir dolor, dir no, plorar, estar equivocat, aprendre dels teus errors, créixer. Pots ser un home de veritat i: dir-li a la teva novia que l'estimes en públic, mostrar respecte a les dones de la teva vida, no riure dels acudits masclistes i homòfobs, no deixar passar la violència sexual. Pots ser un home de veritat i: no desitjar els tipus de cos representats als medis, no tenir una polla enorme, no voler prendre part en la violència.

Hem de moure pàgina d'aquestes definicions de masculinitat i/o virilitat tan estretes, misògines, violentes i homòfobes. Aquesta merda és tòxica. Hem de deixar als nens plorar i que escoltin Lady Gaga si volen. Necessitem establir una cultura que criï nens per ser homes que es respectin i s'estimin a si mateixos i que no busquin el poder a través de la dominació (per una por desesperada a ser dominats i humiliats). Us vull dir nois, que jo estic compromesa amb aquesta cultura. No em riuré de la mida de la teva tita, no em riuré de tu per tenir sentiments i puc pensar en tu (veure't) com a una persona completa.

Pots fer el mateix per mi?

Pots des-objectivitzar el meu cos? Pots revisar-te els missatges tòxics que has après sobre la sexualitat de les dones? Pots estimar-me de forma no possessiva? Pots follar-me de forma que no sigui una validació de la teva virilitat? Has de ficar la teva tita dintre de mi cada cop que follem? Podem ser simplement amics? Podem tenir una conversa sense que m'estiguis mirant els pits? pots prendre't les violacions seriosament, si us plau? No ho anem buscant. Ho dic en serio. Sé que saps que es veritat.

Et prendràs el temps per pensar en aquestes merdes? Els hi parlaràs als teus amics sobre això? Estàs compromès amb una cultura on les dones són tractades com a éssers humans? La violència sexual t'ofèn i et fa fàstic? Si és que sí, com et compromets a aquesta ètica en el teu dia a dia? Si és que no, sobr què t'estàs mentint a tu mateix? Què has fet, disculpat, mira't a l'altre banda que ara et fa por enfrontar? Per què la meva humanitat t'aterra?

"Estic farta de la passivitat dels bons homes. On cony sou?

Viviu amb nosaltres, ens feu l'amor, ens feu de pares, feu amistat

amb nosaltres, feu de germans, sou alimentats i us fem

de mares i sou eternament recolzats per nosaltres,

així que per què no esteu amb nosaltres?

Per què no us torna bojos i actueu amb el fet de les 

nostres violacions i humiliacions?"

Necessitem passar pàgina dels estereotips de les feministes com a "odia-homes". Odiar als homes seria la solució fàcil. Però la vida no és així de fàcil. La gent, les persones, són maleïdament precioses i estimables. No és tan fàcil passar d'elles. M'agraden els ésser humans i molts éssers humans són homes i vull poder parlar amb vosaltres, tenir relacions amb vosaltres, creuar-me amb vosaltres al carrer, canviar el món junts en una forma en que ambdues puguem ser ésser humans complets. Us miro a la cara, posant-me al vostre nivell, i et pregunto, reconeixes la meva humanitat i la teva?

Perquè estic compromesa a això. Vull que les dos siguem ésser humans complets.

Vull crear un cultura on la violència, la violència sexual, des-respecte, l'assetjament i humiliar altres sigui vist com lo més llunyà possible a lo masculí. Això no només alliberaria les dones i salvaria incomptables vides, permetria una comunicació real i honesta entre homes i dones i allunyaria l'homofòbia, això també permetria als homes deixar de aparentar i simplement ser persones.

Fem que passi. Definitivament és en el nostre poder de fer-ho possible.

Escrit de Clementine Cannibal http://astronaut-barbie.tumblr.com/post/20245536009/sexual-violence-is-not-sexy-reimagining
Podeu trobar-lo recitat a youtube!