Dones revolucionàries que no surten als llibres de historia.

Aquest és un article escrit per Filmsforaction i traduït al castellà per la companya Sol. Espero que el trobeu tan interessant com jo.

Nadezhda Krupskaya

Nadezhda Krupskaya no va ser només la dona de Lenin, si no una revolucionària bolxevic i política ella mateixa.

Nadezhda va ser consellera d'educació a la Unió Soviètica i va treballar per apropar la educació als obrers, fent biblioteques accessibles. 

Constance Markievicz 

Constance Markievicz va ser una contesa anglo-irlandesa, política, nacionalista revolucionària, sufragista i socialista. 

Constance va participar en molts esforços irlandesos per la independència, inclòs l'alçament de Pasqua de 1916, del qual va ser líder.

Constance va ser l'única dona de les 70 persones que van confinar en solitari al ser atrapada pels britànics anti-nacionalistes. Constance va ser sentenciada a mort per nacionalista i quan la perdonaren pel seu gènere, va dir "Tant de bo tinguéssiu la decència de disparar-me".

Constance, la nacionalista irlandesa revolucionària, va ser una de les primeres dones en ocupar una posició de poder: Consellera de Ocupació.

Petra Herrera

Durant la Revolució Mexicana, dones soldat anomenades "soldaderas"van combatre amb els homes, encara que sovint patien abusos.

Una de les soladaderas més conegudes va ser Petra Herrera, que va amagar el seu gènere i va entrar en combat com "Pedro Herrera".

Com a Pedro, Petra Herrera va demostrar ser exemplar en el seu lideratge i va volar suficients ponts com per acabar revelant el seu gènere.

Petra Herrera va participar en la segona batalla de Torreón al 1914 al costat d'altres 400 dones i se la considera responsable d'aquesta. Pancho Villa va negar-se a ascendir a Petra Herrera a General per ser dona i aleshores ella va crear la seva pròpia brigada de dones.

Nwanyeruwa 

Nwanyeruwa va ser una dona Igbo de de Nigeria que encengué l'espurna de la primera provocació a l'autoritat britànica a l'oest de l'Àfrica colonial. Nwanyeruwa va revoltar-se en el 1929 quan li van manar comptar les seves cabres, ovelles i gent (normalment a les dones no els hi cobraven taxes).

Nwanyeruwa va discutir la situació amb altres dones i un seguit de protestes denominades la Guerra de les Dones va succeir durant dos mesos. 25.000 Dones van participar en la Guerra de les Dones iniciada per Nwanyeruwa, protestant contra taxes i els alts càrrecs colonials.

Va millorar clarament la posició femenina, es van retirar taxes i molts alts càrrecs colonials van ser destituïts.  

Lakshmi Sahgal

Lakshmi Sahgal, la "Capitana Lakshmi", va ser una revolucionària del moviment per la independència de la Índia.
La Capitana Lakshmi va ser també una oficial de la armada nacional índia, i més tard, Consellera de la Dona en el govern indi.
En els 40, la Capitana Lakshmi va comandar a les Rani del Regiment Jhansi, només dones contra britànics i el seu Raj en la Índia colonial.  

Sophie School

Sophie School, revolucionària alemanya fundadora del grup de resistència pacífica contra els nazis La Rosa Blanca. Sophie apostava per la resistència activa al règim de Hitler a través d'una campanya anònima de pamflets i graffitis.
En el 1943, Sophie i les seves companyes van ser arrestades per repartir pamflets a la Universitat de Munich  sentenciades a mort per guillotina.
Aquest pamflet, El Manifest dels Estudiants de Munich, va ser rescatat del pais i millers de còpies van ser llançades des de l'aire sobre Alemanya.

Blanca Canales

Blanca Canales, porto-riquenya  organitzadora de les Filles de la Llibertat, branca femenina del Partit Nacionalista.
Blanca va ser una de les poques dones de la història en liderar una revolta contra els Estats Units, l'Alçament de Jayuya al 1950.
En el 1948 es va prohibir imprimir, publicar, vendre o exhibir material contra el govern estatunidenc a Puerto Rico.
Com a resposta, Blanca i altres dones van prendre les armes que tenien a casa seva i van ocupar la ciutat porto-riquenya de Jayuya contra els Estats Units.

Celia Sánchez

Celia Sánchez, revolucionària de la que se'n diu que va ser la principal prenedora de decisions a la Revolució Cubana.
Celia va unir-se a la revolució contra el govern de Batista a Cuba, va fundar el Moviment de 26 Juliol i va romandre al costat de Fidel Castro sempre.

Kathleen Neal Cleaver

Kathleen Neal Cleaver va formar part de les Panteres Negres, va ser la primera dona en prendre decisions importants dintre de l'organització.
Kathleen va ser portaveu i secretaria de premsa de les Panteres Negres i va organitzar la campanya nacional per a alliberar el seu ministre de defensa.
Kathleen i altres dones, com l'Angela Davis, van arribar a formar fins a dos terços del Partit de les Panteres Negres en cert moment.

Asmaa Mahfouz

Asma Mahfouz, revolucionària moderna i líder de la revolució egípcia va encendre l'espurna de l'alçament del 2011.
Asmaa va començar la Revolució Egípcia mitjançant un vídeo animant a altres persones a unir-se a ella en una manifestació a la Plaça Tahir.
Asmaa es una membre prominent de la Coalició Egípcia de la Joventut per la Revolució.

50 Propòsits d'any nou "body positive".

50 Opcions per propòsits d'any nou centrats en cuidar el cos 

1. Evitaré pujar-me a la bascula, perquè un número no em diu res sobre la meva salut o felicitat.

2. De fet, potser un dia tiro la meva bascula (o la destrosso, sembla divertit).

3. Vale, vale. Trencaré la cinta de mesurar, també.

4. Menjaré de formes que em facin sentir bé, i de vegades inclourà gelat.

5. Deixaré d'associar el meu valor amb "bo/na", "saludable" o "raw" (cru) o el que sigui que vaig menjar el dia anterior.

6. Eliminaré paraules com "pecaminós" o "golafre" del meu vocabulari, a menys que estigui parlant d'errors de proporcions bíbliques i no de menjar.

7. Em demanaré postres quan vulgui - no quan senti que ho haig de fer o que no puc.

8. Recordaré a les meves amigues/amics que poden fer el mateix.

9. També intentaré recordar a les meves amigues que, si et penses beure un refresc, que no sigui "light", perquè aquesta merda tampoc és sana, i et deixa un gust raro. Maleïdes sigui les calories buides.

10. Mai, mai parlaré de forma negativa de menjar o cossos davant de nens i nenes. No deixaré que altres ho facin, tampoc.

11. En comptes de fer servir el meu cos com a font a comparar ("Si penses que tu et veus gorda, jo dec ser una foca") i començaré a fer-lo servir com a font d'inspiració "Em sento genial amb el meu cos. Tu també pots".

12. Miraré els meus armaris i calaixos i treure la roba que espero tornar-me a posar "quan m'aprimi" i la donaré a qui ho necessiti.

13. O potser treure tota la roba que no em poso i donar-la tota a qui la necessiti - perquè ningú necessita un munt de roba que no li faci sentir genial.

14. Només m'apuntaré a un gimnàs si caminar per una cinta o fer màquines realment m'agrada.

15. Si no, trobaré la forma de moure'm que em satisfaci emocionalment.

16. Escoltaré el meu cos quan em digui que es temps de descansar i recuperar-se, inclús si fer exercici es a la meva llista de "coses a fer".

17. De fet, començaré a escoltar el meu cos tant, que inclús faré salut mental després de la feina/estudis si és accessible per mi econòmicament. 

18. I si no ho és, al menys puc intentar dormir més - o intentar descansar més en les hores que dormo.

19. Quan m'enganxi a mi mateixa pensant/dient coses negatives del meu cos, contrareaccionar amb missatges positius.

20. Només em diré a mi mateixa missatges positius que realment em cregui. Ningú es beneficia de "pensar positiu" si és forçat. Si l'única cosa que segur que puc dir avui és que m'agrada molt el color de les meves sabates, llavors aquest serà el meu compliment del dia per mi.

21. Cultivaré més gratitud cap al meu cos i de les formes que em fa sobreviure al dia (Ei, pulmons! Gràcies per respirar!).

22. Tingues en compte que el moviment "body positive" no ha de fer-te sentir pressionada. Si ho fa, potser hauries de provar la neutralitat de cos (body neutrality).

23. Prioritzaré la acceptació del meu cos. i si no amor al cos incondicional, complet.

24. (Potser tornaré a intentar lo de amor al cos complet i incondicional pel 2017.)

25. Deixaré de segui mitjans que em facin sentir malament sobre el meu cos. Cancel·laré la subscripció a Vogue, deixaré de seguir aquell Tumblr que publica "thinspo" a vegades(thin positive, encoratja el estar prima) i potser deixar de seguir alguns fashion bloggers de Instagram.

26. No criticaré a la gent basat en la roba que porta o el cos que té.

27. Quan les meves amigues critiquin algú per la seva roba o el seu cos, protestaré. 

28. Tindré en compte la forma en que les injustícies socials (com el masclisme i el racisme, per exemple) contribueixen a enfortir els estàndards de bellesa. 

29. Consideraré encara més en com aquestes injustícies i estrets estàndards de bellesa fan més mal a unes persones que a d'altres. 

30. I recordaré la meva posició en aquest aspecte quan pugui, reconeixent que aquest nivell de consciencia porta pràctica.

31. Tindré sexe amb les llums enceses més sovint (a menys que estigui intentant imaginar que la meva parella és Lenny Kravitz, en aquest cas, més poder per mi per la intencionada falta de llum).

32. Exploraré el meu cos més pel meu compte.

33. I potser deixaré que altres explorin el meu cos més, també.

34. Recordaré dir a la(les) meva(es) parella(es) tot lo maques que són per mi.

35. Quan algú em faci un compliment en lloc de rebutjar-lo ("Pff tinc el cabell fatal avui"), simplement diré "gràcies".

36. Em vestiré el que vulgui perquè m'agrada.

37. Beuré més aigua. (Qui no necessita veure més aigua?)

38. Deixaré que les meves amigues facin el que vulguin amb els seus propis cossos, però els recordaré que si us plau no em parlin de les dietes o plans fitness.

39. Si em fa somriure, enganxaré afirmacions als meus miralls - potser alguna cosa simple com "Ets suficient".

40. Cuinaré més. Perquè tenir tacte, una relació sana amb el menjar que menjo és important.

41. També menjaré fora més sovint, si és accessible per mi, perquè bon menjar, bones amigues i amics i bons moments no tenen preu.

42. Provaré noves formes de cuidar el meu cos.

43. Començaré a des.aprendre creences anti-gorda/grassa que s'han ficat al meu inconscient de part d'una societat injusta.

44. Faré respiracions profundes més sovint.

45. Deixaré de pensar que tractar-me bé comprant-me maquillatge o productes de bany amb bona olor és sempre malgastar els diners.

46. A l'estiu, em compraré, em posaré o inclús lluir un bikini/banyador que em faci sentir preciosa i més viva.

47. Potser inclús deixaré la tovallola enrere, en comptes de quedar-me enrollada i amagar-me.

48. Faré les paus amb els dimonis que m'han crescut per dins durant els anys, fer-los callar al menys, convertir-los en murmuris en comptes de crits.

49. Recordar que el meu cos és una nau que em porta a través de la vida - i que es mereix la meva cura.

50. I després d'un any de cuidar de mi, potser puc transmetre aquestes idees a altres, creant un efecte domino que canvii el món. 

Traducció del text: http://www.ravishly.com/2016/01/02/50-body-acceptance-new-year-resolutions-dont-involve-dieting

Més Body Positive: http://pensandoenlila.blogspot.com.es/2015/11/body-positive-i-mas-alla-de-la-belleza.html

La revolució feminista serà per totes o no serà

"Anxiety Girl - destrossant el patriarcat de col·lapse en col·lapse."

Us deixo dos fils de la companya Sol de twitter per aportar reflexió i tenir en compte a les companyes amb diversitat funcional.

"Jo només he vingut a dir que em cago en tots i cada un dels senyors i senyores que havien d'escriure tan difícil sobre la revolució. 

Per qui es la revolució? Per la gent que us entén? Per que si no us entenc ni jo que llegeixo i estudio carrera universitària, doncs altres...

És elitista però a saco, i dic jo, es que no es pot escriure sobre temes complexos de forma senzilla? Sóc una ferma defensora de que SÍ. 

Des de Marx fins les feministes, aquesta necessitat d'escriure per les elits em repugna, us ho dic ja. És profundament classista, crec que no cal ni explicar per què, però també és capacitista a saco. 

És capacitista, més que res, perquè aquests textos tan complexos estan a anys llum de la capacitat de comprensió d'algú retrassat mental. 

Què us penseu? Que la lluita és només per la gent amb diners per llibres i amb carrera universitària? Amb cervell per a textos tan complexos? 

I aquest error ja no el podem arreglar, però sí que podem començar a escriure d'un altre forma, la veritat.

Necessitem urgentment un cos feminista de traducció i difusió de textos en anglès, sobretot si ens basem tant en l'estranger. Necessitem urgentment, també, un cos feminista de penya interpretant i desxifrant textos per a persones amb altres capacitats.

Si la teva revolució no és assequible per algú amb síndrome de Down, no és la meva revolució.

Per això, en part, em fa tanta gràcia que es critiqui el ciberactivisme davant la "lluita al carrer".

La lluita al carrer em sembla importantíssima. Primordial. No participo ara mateix perquè estic malalta i, literalment, no puc.

Però la meva definició de lluita al carrer és diferent de la que veig per aquí. Xerrades per a gent del rotllo no és lluita al carrer. Assemblees universitàries i concentracions de gent del rotllo no és lluita al carrer. És lluita a la uni i en el rotllo. I la lluita a la uni i en el rotllo és necessària, però no és lluita al carrer, no arriba normalment a la gent del carrer.

Entenc que es difícil traslladar la lluita a gent a qui ni li interessa, sense espais habilitats com els que ja hi ha en el rotllo. 

Però per això crec que hem de trobar formes d'arribar més als barris i, sobretot, als instituts i escoles: als nens i nenes.

Mentrestant, Internet és primordial per aconseguir una difusió més gran i d'un públic molt més variat que certa lluita al carrer.

"Lo normal no és tan normal."

Resum: la majoria del cos teòric feminista és elitista, classista i capacitista. Per gent amb diners, formació i amb capacitat alta.

Resum: ja no podem posar remei a aquest error, però sí canviar la nostre forma d'escriure, apropar-nos a les masses i les persones diverses.

Resum: en realitat sí que podem posar remei a aquest error, traduint de l'anglès i altres idiomes i desxifrant i resumint textos complexos.

Resum: la lluita al carrer és primordial i falta molta, però la lluita a la uni i dintre del moviment no és lluita al carrer.

Resum: la lluita al carrer és lluita per totes, tots els barris i totes les capacitats, i instituts i coles són primordials en això.

Resum: la bretxa no és internet-carrer, és gent del moviment-gent de fora, i Internet arriba a gent de dintre I fora.

Lo ideal seria formar-nos per Internet i llibres principalment (qui pugui, lo segon), i després reunir-nos localment.

Ja ens reunim localment, però ens quedem dintre d'aquest cercle, jo crec que principalment no sortim a seguir fent difusió fora.

Per mi, la solució és utilitzar Internet per la difusió de fora i al mateix temps esforçar-nos més en arribar fora en el cara a cara.

Per mi, la solució és, repeteixo, traduir sobretot de l'anglès i desxifrar i resumir textos molt complexos (contacteu amb mi si esteu interessades).

Per mi, la solució és un feminisme per a tots els barris i totes les capacitats, tant a Internet com fora d'ell."



Reflexió per twitter de la companya Sol. Gràcies per fer-nos reflexionar! <3

Fil de twitter: https://twitter.com/_Missmovin0n/status/660812303688982530



Afegeixo aquest fil informatiu per a dones a diversitat funcional, també de na Sol:

"Al menys el 90% de persones amb diversitat funcional intel·lectual i de desenvolupament han patit abús sexual.

Les persones amb diversitat funcional són 10 vegades més proclius que la resta a patir abús sexual.

El 49% de persones amb diversitat funcional del desenvolupament patiran abús sexual al menys 10 vegades a la vida.

Les dones amb diversitat funcional són 2 vegades més proclius a ser violades que les altres.

Al menys del 88% al 98% de persones amb diversitat funcional coneixen al seu maltractador/abusador.

Les nenes i nens amb diversitat funcional són 2 vegades més proclius a patir violència física que la resta.

Font de les dades sobre abusos sexuals i violència cap a persones amb diversitat funcional aquí.

El feminisme porta segles deixant fora a les dones amb diversitat funcional quan som algunes de les que més ho necessitem.

El 80% de dones amb diversitat funcional pateixen abús sexual: el feminisme no pot oblidar-les. 

El 90% de dones amb dolor crònic va patir discriminació per part del sistema mèdic pel seu gènere.

Les persones sordes són un 150% més proclius a patir agressions, abusos i assetjament.

El 31% de persones sordes pateixen maltractament psicològic.

Una de cada dues dones sordes pateixen violència de gènere.

Un de cada sis homes sords pateixen violència domèstica i agressions sexuals.

Els metges no diagnostiquen autisme i síndrome d'Asperger a les nenes perquè es basen en com es presenta en els nens. Aquí: https://t.co/3yMGqbXs16"



Les dones som diverses en les nostres capacitats, maneres de sentir, experiències, en les nostres realitats...
El feminisme ens ha d'incloure a totes amb tota la nostre diversitat.
El feminisme serà per totes o no serà.