 |
| "Anxiety Girl - destrossant el patriarcat de col·lapse en col·lapse." |
"Jo només he vingut a dir que em cago en tots i cada un dels senyors i senyores que havien d'escriure tan difícil sobre la revolució.
Per qui es la revolució? Per la gent que us entén? Per que si no us entenc ni jo que llegeixo i estudio carrera universitària, doncs altres...
És elitista però a saco, i dic jo, es que no es pot escriure sobre temes complexos de forma senzilla? Sóc una ferma defensora de que SÍ.
Des de Marx fins les feministes, aquesta necessitat d'escriure per les elits em repugna, us ho dic ja. És profundament classista, crec que no cal ni explicar per què, però també és capacitista a saco.
És capacitista, més que res, perquè aquests textos tan complexos estan a anys llum de la capacitat de comprensió d'algú retrassat mental.
Què us penseu? Que la lluita és només per la gent amb diners per llibres i amb carrera universitària? Amb cervell per a textos tan complexos?
I aquest error ja no el podem arreglar, però sí que podem començar a escriure d'un altre forma, la veritat.
Necessitem urgentment un cos feminista de traducció i difusió de textos en anglès, sobretot si ens basem tant en l'estranger. Necessitem urgentment, també, un cos feminista de penya interpretant i desxifrant textos per a persones amb altres capacitats.
Si la teva revolució no és assequible per algú amb síndrome de Down, no és la meva revolució.
Per això, en part, em fa tanta gràcia que es critiqui el ciberactivisme davant la "lluita al carrer".
La lluita al carrer em sembla importantíssima. Primordial. No participo ara mateix perquè estic malalta i, literalment, no puc.
Però la meva definició de lluita al carrer és diferent de la que veig per aquí. Xerrades per a gent del rotllo no és lluita al carrer. Assemblees universitàries i concentracions de gent del rotllo no és lluita al carrer. És lluita a la uni i en el rotllo. I la lluita a la uni i en el rotllo és necessària, però no és lluita al carrer, no arriba normalment a la gent del carrer.
Entenc que es difícil traslladar la lluita a gent a qui ni li interessa, sense espais habilitats com els que ja hi ha en el rotllo.
Però per això crec que hem de trobar formes d'arribar més als barris i, sobretot, als instituts i escoles: als nens i nenes.
Mentrestant, Internet és primordial per aconseguir una difusió més gran i d'un públic molt més variat que certa lluita al carrer.
 |
| "Lo normal no és tan normal." |
Resum: la majoria del cos teòric feminista és elitista, classista i capacitista. Per gent amb diners, formació i amb capacitat alta.
Resum: ja no podem posar remei a aquest error, però sí canviar la nostre forma d'escriure, apropar-nos a les masses i les persones diverses.
Resum: en realitat sí que podem posar remei a aquest error, traduint de l'anglès i altres idiomes i desxifrant i resumint textos complexos.
Resum: la lluita al carrer és primordial i falta molta, però la lluita a la uni i dintre del moviment no és lluita al carrer.
Resum: la lluita al carrer és lluita per totes, tots els barris i totes les capacitats, i instituts i coles són primordials en això.
Resum: la bretxa no és internet-carrer, és gent del moviment-gent de fora, i Internet arriba a gent de dintre I fora.
Lo ideal seria formar-nos per Internet i llibres principalment (qui pugui, lo segon), i després reunir-nos localment.
Ja ens reunim localment, però ens quedem dintre d'aquest cercle, jo crec que principalment no sortim a seguir fent difusió fora.
Per mi, la solució és utilitzar Internet per la difusió de fora i al mateix temps esforçar-nos més en arribar fora en el cara a cara.
Per mi, la solució és, repeteixo, traduir sobretot de l'anglès i desxifrar i resumir textos molt complexos (contacteu amb mi si esteu interessades).
Per mi, la solució és un feminisme per a tots els barris i totes les capacitats, tant a Internet com fora d'ell."
Reflexió per twitter de la companya Sol. Gràcies per fer-nos reflexionar! <3
Fil de twitter: https://twitter.com/_Missmovin0n/status/660812303688982530
Afegeixo aquest fil informatiu per a dones a diversitat funcional, també de na Sol:
"Al menys el 90% de persones amb diversitat funcional intel·lectual i de desenvolupament han patit abús sexual.
Les persones amb diversitat funcional són 10 vegades més proclius que la resta a patir abús sexual.
El 49% de persones amb diversitat funcional del desenvolupament patiran abús sexual al menys 10 vegades a la vida.
Les dones amb diversitat funcional són 2 vegades més proclius a ser violades que les altres.
Al menys del 88% al 98% de persones amb diversitat funcional coneixen al seu maltractador/abusador.
Les nenes i nens amb diversitat funcional són 2 vegades més proclius a patir violència física que la resta.
Font de les dades sobre abusos sexuals i violència cap a persones amb diversitat funcional aquí.
El feminisme porta segles deixant fora a les dones amb diversitat funcional quan som algunes de les que més ho necessitem.
El 80% de dones amb diversitat funcional pateixen abús sexual: el feminisme no pot oblidar-les.
Reflexió per twitter de la companya Sol. Gràcies per fer-nos reflexionar! <3
Fil de twitter: https://twitter.com/_Missmovin0n/status/660812303688982530
Afegeixo aquest fil informatiu per a dones a diversitat funcional, també de na Sol:
"Al menys el 90% de persones amb diversitat funcional intel·lectual i de desenvolupament han patit abús sexual.
Les persones amb diversitat funcional són 10 vegades més proclius que la resta a patir abús sexual.
El 49% de persones amb diversitat funcional del desenvolupament patiran abús sexual al menys 10 vegades a la vida.
Les dones amb diversitat funcional són 2 vegades més proclius a ser violades que les altres.
Al menys del 88% al 98% de persones amb diversitat funcional coneixen al seu maltractador/abusador.
Les nenes i nens amb diversitat funcional són 2 vegades més proclius a patir violència física que la resta.
Font de les dades sobre abusos sexuals i violència cap a persones amb diversitat funcional aquí.
El feminisme porta segles deixant fora a les dones amb diversitat funcional quan som algunes de les que més ho necessitem.
El 80% de dones amb diversitat funcional pateixen abús sexual: el feminisme no pot oblidar-les.
El 90% de dones amb dolor crònic va patir discriminació per part del sistema mèdic pel seu gènere.
Les persones sordes són un 150% més proclius a patir agressions, abusos i assetjament.
El 31% de persones sordes pateixen maltractament psicològic.
Una de cada dues dones sordes pateixen violència de gènere.
Un de cada sis homes sords pateixen violència domèstica i agressions sexuals.
Els metges no diagnostiquen autisme i síndrome d'Asperger a les nenes perquè es basen en com es presenta en els nens. Aquí: https://t.co/3yMGqbXs16"
Les dones som diverses en les nostres capacitats, maneres de sentir, experiències, en les nostres realitats...
El feminisme ens ha d'incloure a totes amb tota la nostre diversitat.
El feminisme serà per totes o no serà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario