Què està passant a Burundi? Per què no en sabem res?

"Cossos tirats als carrers gairebé totes les nits": la crisi de Burundi explicada.

Una dona burundesa plora per un familiar assassinat per la policia.

Burundi, un país petit a la regió de llacs més gran d'Àfrica, es troba al mig d'una perillosa violència. Des de Abril, més de 240 persones han sigut assassinades; segons la carta escrita per ONG's preocupades, "els cossos (són) tirats als carrers gairebé totes les nits". 

I la situació podria empitjorar, molt. Adama Dieng, la consellera especial de la ONU per la prevenció de genocidi, diu que la retorica del govern "és molt similar al llenguatge fet servir abans i durant el genocidi dels Tutsis a Rwanda".

Les expertes que segueixen el conflicte però, s'afanyen en assegurar que el conflicte de Burundi és molt diferent al de Rwanda, mentre que el risc de més violència és real, en el moment no sembla ser de causes ètniques o propens al que qualifiquem com a genocidi. Encara així, el que està passant és mortalment seriós.

Fem una ullada a com han empitjorat tant els esdeveniments - i els intents desesperats de la comunitat internacional de que les coses no empitjoressin. 

Disturbis policials prop de barricades incendiades.

La crisis va començar a l'abril del 2015 quan el partit polític del president Nkurunziza, el CNDD-FDD (Consell Nacional per la Defensa per les Forces Democràtiques per la Defensa de la Democràcia), va anunciar que es presentaria per una tercera legislatura. Això violava els Acords Arusha, el mandat de pau 2000, que va ajudar a finalitzar la guerra civil de Burundi al 2005, el cual limita la presidència a dues legislatures. 

Aquesta declaració va provocar protestes massives contra la percebuda pressa del poder per part de president Nkurunziza. També va provocar que un nombre de líders més moderats del partit CNDD-FDD deixessin el partit i s'unissin a l'oposició - per tant, empoderar a sectors més extremistes i violents del partit.

Al maig, un quants membres de l'exèrcit van intentar fer un cop d'estat mentre Nkurunziza era fora de la ciutat. Van fallar, però van instaurar la paranoia a en Nkurunziza i els seus consellers de que hi havia un traïdor a les seves files. 

Burundi va celebrar eleccions presidencials al juliol. Nkurunziza les va guanyar, però les eleccions "no van ser supervisades per ningú creïble", diu Jones, i "tothom les va boicotejar". Les eleccions van estar envoltades per violència de baixa intensitat.

Les coses van empitjorar després de l'assassinat d'un aliat clau d'en Nkunrunziza a l'agost, el que va intensificar la paranoia del règim. 

Hi ha un "cercle intern que espanta" dirigint Burundi, diu Cara Jones, una doctora de ciències polítiques a la universitat Mary Baldwin que estudia Burundi. "Imagino que ara són quatre o cinc persones les que tenen el control".

El resultat, diu ella, va ser "una forma més clara de violència i repressió contra els opositors polítics" que en els anys anteriors.

Des de agost, segons Human Rights Watch, hi ha hagut una onada d'assassinats, molts d'ells aparentment assassinats polítics, que s'han gastat més de 100 vides. Això inclou alguns assassinats per les forces de seguretat, així com atacs aparentment de represàlia. 

"Estan disparant a policies, estan tirant granades, i estan atacant físicament Imbonerakure (grups de joves militants a favor del govern)", diu Jones.

Aquesta violència ha esclatat gradualment. Human Rights Watch detalla dos dels incidents més mortals fins ara, ambdós a l'octubre:

Múltiples testimonis van dir que homes amb uniformes de policia van realitzar els dos atacs, aparentment en represàlia per atacs contra policies per homes armats suposadament simpatitzants de la oposició. El primer atac va matar al menys set residents i el segon en va matar nou. En el atac de Cibitoke, alguns residents van reconèixer membres de la lliga de la joventut del partit governant amb policies durant l'atac. Dos testimonis van veure entre 7 i 10 morts amb roba de civil sent carregats en una furgoneta de policia el dia després de l'atac. 

En el segon atac, a Ngagara, les víctimes inclouen un fotògraf que treballava per la locutora estatal. La policia li va disparar, després van manar a la seva dona, nebot i dos fills adolescents sortir de la casa, un guarda local els va fer estirar-se a terra al carrer principal i els va fotre un tret al cap a cadascuna d'elles, segons a les múltiples testimonis. 

El 2 de novembre, Nkunrunziza va fer un ultimàtum: qualsevol que estigués en possessió d'armes de foc il·legals se li exigia que se les entregués a ells abans del 7 de novembre, després del qual les forces de seguretat començarien els escorcollaments porta a porta.

A els grups de drets humans els preocupa que els escorcolls, enmig de la tensió de Burundi, puguin incentivar més violència - una por reforçada per la retòrica incendiaria de Nkunrunziza. Va dir que la policia "tenia autoritat per fer servir tots els mitjans a (la seva) disposició per trobar les armes i re-establir la seguretat", i que qualsevol que fos trobat amb armes il·legals seria "castigat segons la llei anti-terrorista i tractat com a enemic de la nació".

Afortunadament, aquestes pors no van arribar a passar. Però la setmana passada difícilment ha sigut de calma i tranquil·litat.

Traducció de: http://www.ourafricablog.com/post/133320657373/bodies-dumped-on-the-streets-on-an-almost-nightly  (l'article original data sobre la segona setmana de novembre)

Per llegir-ne més: http://www.vox.com/2015/11/13/9728166/burundi-ciris